Resultats de la cerca

Introduí alguns instruments quirúrgics, el més conegut dels quals és una sonda per a les vies lacrimals Fou molt coneguda la seva teoria sobre la formació de l’orina 1842, teoria que ha arribat fins als temps actuals

Féu importants treballs sobre ossos, vasos sanguinis i sistema nerviós vegetatiu, que li permeteren de donar noves interpretacions fisiopatològiques i d’adoptar mètodes quirúrgics originals És autor, entre moltes altres obres, de La chirurgie de la douleur 1937

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Té indústria d’aparells de ràdio i televisió, recanvis d’automòbils, instruments de precisió, quirúrgics, mobles metàllics i productes alimentaris A les proximitats hi ha les restes d’un aqüeducte romà, del qual deriva el nom de la ciutat Arcus Juliani Conserva l’església de Sant Dionís s XIII És un nucli residencial obrer

Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics

Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics

Fou sanitari en l’exèrcit canadenc durant la Primera Guerra Mundial Posteriorment treballà en el Royal Victoria Hospital de Mont-real, on inventà diversos instruments quirúrgics El 1935 visità l’URSS i ingressà al Partit Comunista Voluntari a la Guerra Civil Espanyola pel bàndol republicà, anà a la Xina el 1938 i hi organitzà els serveis hospitalaris del front i inventà el banc de sang mòbil Morí en la guerra contra el Japó És considerat un heroi nacional a la Xina