Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llei ròdia
Història del dret
Segons la doctrina tradicional, llei reguladora de les avaries marítimes i, en general, del tràfic comercial marítim, transmesa al dret romà pels rodis.
Sabatino Rodia
Arquitectura
Arquitecte naïf, italià naturalitzat als EUA.
S'establí als EUA el 1891 Enrajolador d’ofici, construí al marge de la seva feina, amb la finalitat d’agrair als EUA el seu acolliment, un conjunt de torres d’estructura metàllica, de sorprenent originalitat Hom ha comparat aquesta obra, aixecada a Los Angeles, amb les torres de la Sagrada Família de Barcelona
rodi | ròdia
Pitòcrit
Escultura
Escultor grec.
Conegut per nombroses firmes seves que apareixen a la base de diverses estàtues, trobades, sobretot, a Rodes, és esmentat per Plini Hom creu que executà la imatge del navarc Agesandre que figura en la birrem esculpida a l’acròpolis de Lindos Li ha estat atribuïda la Níkē de Samotràcia, considerada una obra ròdia del segle II aC, pel fet d’haver trobat la seva signatura en uns fragments apareguts en el mateix indret on fou descoberta l’estàtua
Laocoont
Mitologia
Sacerdot d’Apol·lo Timbri a Troia.
Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al s V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a…
níkē
Art
Representació plàstica de la Victòria.
Les fonts literàries gregues registren la plasmació de la primera níkē al s VI aC En una estàtua trobada a Delos, d’atribució incerta, la Victòria apareix, d’acord amb la mentalitat arcaica, en una visió amb plans parallels i en una actitud de vol, amb ales amples, curvilínies i estilitzades Aquest tipus es desenvolupa a la ceràmica de figures roges, on Níke apareix com a copera dels déus, al costat dels herois o dels atletes vencedors A partir de Fídies, hom tracta de resoldre, en l’escultura, el problema de la rigidesa de la imatge Hom la representa, en actitud de vol, damunt un pedestal,…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
Ciutat de Roses
Vista general de les cases excavades de la vila medieval, amb el temple romànic de Santa Maria al fons ECSA - M Casanovas D’ençà del 1916, any en què els arqueòlegs començaren a dirigir la seva atenció vers el solar de la Ciutadella de Roses, tot iniciant la recerca de la colònia grega de Rhode , la investigació al jaci-ment ha demostrat la seva riquesa arqueològica, i també la múltiple ocupació humana que s’ha succeït en el lloc de manera quasi ininterrompuda al llarg de vint-icinc segles Els primers anys de recerca es limitaren exclusivament a localitzar la fundació ròdia que,…