Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou…
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
racional
Cristianisme
Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.
Propi de l’Europa central, el porten encara alguns bisbes Paderborn, Cracòvia, etc
racional
Història
Oficial de la generalitat, suprem revisor dels comptes.
Examinava els llibres dels collidors, receptors i sobrecollidors i redactava una memòria dels deutes Tenia diversos ajudants
mecànica racional
Tecnologia
Nom donat tradicionalment a la mecànica teòrica clàssica, per oposició a la mecànica aplicada
.
La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la…
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir les…
mestre racional
Història
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del s XVI, per residència a…
mestre racional
Història
Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del s XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al s XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina