Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
radioastronomia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.
La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…
Arno Allan Penzias
Astronomia
Astrofísic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves…
densitat de flux
Astronomia
Potència emesa per un objecte, per unitat de superfície i per unitat d’amplada espectral (mesurada, generalment, en freqüències).
La unitat de densitat de flux emprada correntment en radioastronomia és el jansky
Ernest Fox Nichols
Física
Físic nord-americà.
Inventor de l’aparell anomenat radiòmetre de Nichols , aconseguí, juntament amb JFHulls, d’evidenciar i, després, de mesurar 1903 la pressió de radiació , efecte d’especial utilitat en radioastronomia
Anthony Hewish
Física
Radioastrònom anglès.
Fou professor de radioastronomia a la Universitat de Cambridge El 1968 descobrí els quatre primers púlsars i el 1974 fou distingit, juntament amb M Ryle , amb el premi Nobel de física
Karl Guthe Jansky
Enginyer nord-americà.
Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia
Grote Reber
Tècnic nord-americà.
Pioner de la radioastronomia, el 1937 construí, motivat pel descobriment de Karl GJansky, el primer radiotelescopi Amb una antena parabòlica de nou metres de diàmetre obtingué el primer mapa de les radiofonts de la Via Làctia, que publicà l’any 1942 impulsà així aquesta branca de l’astronomia d’observació
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones radioelèctriques tenen també…
Josep Baltà i Elias
Física
Doctor en ciències físiques.
Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…