Resultats de la cerca

Entre els sistemes de radiocomunicació més coneguts cal esmentar la radiotelegrafia , la radiotelefonia i, especialment, la radiodifusió i la televisió

Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’Institute of…

Els aparells que utilitzen aquesta banda poden emetre en AM, FM i en banda lateral única SSB, però tenen limitada la potència ~5 W i per tant només poden atènyer, segons les condicions del terreny, de 300 m a 15 km d’abast, tot i que no els cal, a diferència del radioafeccionat, cap autorització oficial

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Inclou els equips de pertorbació i els d’antipertorbació