Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio. El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia. Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pel·lícules de cinema. Ocupà el càrrec de president de l’Institute of Radio Engineers.