Resultats de la cerca

Consagrat per un ritu especial rājasūya , era investit cap guerrer i religiós, representant directe d’Indra Normalment hereditari, hom l’anomenava maharajà

Estudià a l’Índia i a França i, fins els anys seixanta, féu nombroses estades a Europa, sobretot a França Adepte de l’hinduisme, en les seves obres rebutja l’occidentalització a ultrança i defensa l’espiritualitat oriental Destaquen les seves novelles The Serpent and the Rope 1960, de caràcter autobiogràfic, Kanthapura 1938 i Ganga and Her Sisters 1973

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà amb el Barcelona Atlètic 1976-79 No disputà cap partit oficial amb el primer equip, però fou suplent en la final de Copa del 1978 Posteriorment jugà en el Gimnàstic de Tarragona 1979-80 i en el Gavà

Gran part del seu curs és comprès en l’àmplia depressió de la Raja , estesa entre les cases del Carxe i de Quives

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al  Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia  com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013, que fundà l’…

El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca

Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja