Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
segment
Tecnologia
Cadascun dels anells d’acer, de secció generalment rectangular o trapezial, que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
En un èmbol, que normalment té quatre segments o tres, en els motors de poca cilindrada i ràpids, hom distingeix els segments de compressió, els rascadors i els recollidors d’oli Els segments de compressió solen ésser de secció rectangular o trapezial i són dipositats, en nombre d’un o dos, a la part més pròxima a la cambra de combustió Els segments rascadors solen tenir la secció semblant a la d’una ungla, són disposats sota els de compressió i tenen per finalitat rascar l’oli de la camisa Els segments recollidors d’oli solen ésser de perfil en C i són disposats en ranures que…
ranura de temps
Electrònica i informàtica
Interval de temps determinat en què es divideix el període de temps durant el qual diversos dispositius transmeten en una xarxa determinada.
S’utilitza en diferents sistemes de comunicacions, com sistemes de telefonia mòbil, l’Ethernet o la Wi-Fi, prenent valors diferents en cada cas En el cas de la telefonia mòbil cellular, usuaris diferents tenen assignades i utilitzen ranures de temps diferents En el cas de l’Ethernet i la Wi-Fi, la transmissió comença l’inici de la ranura de temps, i s’estén durant diverses ranures consecutives Diferents usuaris poden intentar iniciar la seva transmissió en la mateixa ranura, però només pot ser utilitzada per un en cada moment
brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials, només és…
turborotor
Electrònica i informàtica
Rotor d’un turboalternador.
És constituït per un cilindre massís proveït de ranures longitudinals perifèriques destinades a allotjar-hi els conductors de l’enrotllament inductor, i no té, per tant, pols sortints
rotor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu giratori, com és ara una màquina elèctrica, un condensador variable, etc.
En les màquines de corrent continu sol tenir ranures i fa d’induït i en les de corrent altern, és ranurat en les asíncrones, i proveït de pols sortints en les síncrones
dinamo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van…
estator
Electrònica i informàtica
Part fixa d’una màquina elèctrica.
En les màquines de corrent altern l’estator té generalment la forma d’un tub cilíndric, amb un cert gruix de paret, i és fet a base de corones empilades de xapa magnètica amb un dentat en el seu cercle interior, que forma les ranures on van allotjades les bobines en les màquines de corrent continu l’estator és format per una armadura cilíndrica d’acer massís que porta fixats en el seu interior els pols o peces polars amb les bobines corresponents
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
interfície de comunicació
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet la comunicació entre equips electrònics independents amb funcions o característiques diferents.
Segons quina sigui la seva taxa de transferència de bits, es distingeix entre interfície de comunicació en sèrie , quan la transferència és de bit en bit, i interfície de comunicació parallela , quan es transfereixen simultàniament un o més bytes complets A més, es considera interfície de comunicació interna la que es troba dins de l’equip i comunica entre si elements interns del maquinari, com ara les ranures d’expansió o els connectors SATA, i interfície de comunicació externa la que serveix per a comunicar-se amb perifèrics externs, com són els connectors USB o RS-232
pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina