Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
rastre foliar
Botànica
Porció de feix vascular que surt de la tija i penetra en la base de la fulla.
Freqüentment hi ha tres rastres foliars per cada fulla
quest
Acció d’anar a la percaça d’alguna cosa, especialment seguint-ne el rastre.
pontilló
Tecnologia
Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, molt prims i acostats entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.
El rastre que deixa cada pontilló en el paper fabricat manualment s'anomena també pontilló
illa del Príncep Patrick
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic del Canadà, al Territori del Nord-oest, és l’illa més occidental de l’arxipèlag de Parry.
Amb una superfície de 17 000 km 2 , no presenta gairebé rastre de vegetació Estació meteorològica
pontilló
Tecnologia
Cadascuna de les ratlles, molt primes i acostades entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la verjura del paper fabricat a mà.
Els pontillons són el rastre que deixen els fils més prims de la malla amb què es fabrica manualment el paper, anomenats també pontillons
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no…
Montperler
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), situat a l’extrem occidental del terme, vora Bellpuig, al sector regat.
En començar el segle XVIII, sembla que el petit nucli de poblament experimentà una certa revifalla demogràfica, però avui és deshabitat i no hi ha cap rastre de la seva antiga església dedicada a sant Jaume
jutge emfiteutical
Dret
Història del dret català
A la Catalunya Vella i als llocs on vigí el seu dret, als segles XIII-XV, jutge que havia de resoldre les qüestions derivades de les relacions emfitèutiques amb el vassall, el qual podia ésser escollit pel senyor directe de terres o masos de remença.
A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini