Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Rebolledo
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), al nord del terme, a l’oest de la serra de Fontcalent.
Hi ha estat erigida la parròquia del Carme
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València
Pedro Rebolledo
Música
Compositor i director de banda panameny.
Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de les seves obres més…
José Rebolledo de Palafox y Melci
Història
Militar
Militar aragonès.
A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc
Alfons Girón de Rebolledo i de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La…
,
marquesat d’Ariza
Història
Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafoix i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada, al País Valencià.
El castell i la senyoria d’Ariza Aragó foren venuts per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls El cinquè marquès, Juan Antonio Rebolledo de Palafox y de Zúñiga, fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721 El títol passà als ducs d’El Infantado
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo…
marquesat de Cañizar
Història
Títol jurisdiccional aragonès concedit el 1647 a Martí de Bardaixí i Bermúdez de Castro, senyor de Saidí (Baix Cinca) i d’Osso, Obón, Letosa, Oliete i Alba (Aragó).
Passà als Rebolledo de Palafoix, als Mencos i als Álvarez de Toledo
marquesat de Navarrés
Història
Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.
Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna