Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
els Recs
Veïnat
Veïnat del municipi de l’Escala (Alt Empordà), prop del rec del Molí; depenia eclesiàsticament de Sant Martí d’Empúries.
recs Vallmadrals
Rec de la comarca de la Selva.
Casa forta de Recs (Osor)
Art romànic
La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de…
Pere Ramon Sassala
Història
Fill de Ramon Sassala.
Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
herba presseguera
Herba presseguera
Notafly (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades i de flors rosades arranjades en espigues.
Abunda vora recs, reguerons i corrents d’aigua i en terrenys ruderals humits És astringent i vulnerària
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
cua de cavall
Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits