Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
refinar
Tecnologia
Sotmetre (un producte natural o industrial) a refinació per tal de fer-lo més fi, millorant-ne l’aspecte o la qualitat, blanquejant-lo, suprimint-ne l’olor desagradable, eliminant-ne les impureses, etc.
refinar
Fer més delicat, més subtil (quelcom), llevar-ne tot allò que pot tenir de groller, de vulgar, d’inelegant; polir.
òxid d’estronci
Química
Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa que hom obté per dissociació tèrmica a 1 200°C del seu carbonat, segons l’equació SrCO3 ⇌SrO + CO2
.
És emprat per a refinar el sucre
pila holandesa
Tecnologia
Recipient metàl·lic proveït d’un corró dotat d’un moviment de rotació i unes ganivetes fixades a la seva superfície.
Entre aquestes ganivetes i unes altres que van fixades al recipient passa la pasta de cellulosa, per tal de batre-la, llevar-li les impureses i refinar-la, abans que no arribi a la màquina de fer paper És anomenada també pila refinadora
refinació
Operació de refinar una substància natural o un producte industrial.
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…
heliosismologia
Astronomia
Estudi dels moviments oscil·latoris que es donen en l’atmosfera del Sol per a deduir-ne les característiques de la regió interna.
Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per sota de la zona de convecció, el Sol sembla girar…