Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu (me/em, te/et, se/es). Ex: els rics es donen tots els gustos.
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex: el nen ja es renta tot sol; em llevo d’hora.
Alguns verbs són reflexius o pronominals per natura atrevir-se, penedir-se
reflex | reflexa
Epístola moral a Fabio
Poema castellà del s XVII que l’erudició ha atribuït successivament a Francisco de Rioja, Rodrigo Caro i Francisco Medrano; Dámaso Alonso ha documentat la paternitat d’Andrés Fernández de Andrada.
Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat…
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
estil cognitiu
Psicologia
Manera preferent i relativament estable que té el sistema cognitiu d’un individu de processar la informació rebuda de l’entorn.
Si bé hi ha diverses maneres de classificar l’estil cognitiu d’un individu —reflexiu o impulsiu racional, empíric o metafòric, etc—, la més emprada es basa en la dependència o independència de camp , perquè s’ha demostrat que afecta nombrosos aspectes de la conducta Segons aquesta classificació, els individus independents de camp estructuren amb més facilitat un camp perceptiu que els dependents de camp
Carl Theodor Dreyer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic danès.
D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina