Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
refondre
Refer enterament (una obra literària, científica, etc), donant-li nova forma i disposició.
Avalot popular a Catalunya per la retirada de plata per a refondre
A Catalunya es produeix un avalot popular per la retirada de plata per a refondre
Domus de Todonyà (les Masies de Voltregrà)
Seu dels cavallers Todonyà, documentats amb Guillem de Todonyà l’any 1183 Les seves notícies desapareixen vers l’any 1280 i sembla que es va refondre amb els cavallers Sant Hipòlit, castlans del castell de Voltregà Aquesta domus es trobava vers l’actual mas Gallifa
Antonio de Zamora
Teatre
Autor dramàtic.
Seguidor de Calderón, a vegades arranjà o amplià comèdies seves, i també es dedicà a refondre obres d’altres autors del s XVII La seva peça més coneguda és No hay plazo que no se cumpla ni deuda que no se pague , versió, bastant encertada, del Don Juan, que anuncia, en certs moments, el futur drama de Zorrilla Les seves Comedias nuevas foren publicades el 1722
Eusebi Freixa i Rabassó
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà
Avianca
Aeronàutica
Companyia colombiana d’aviació.
Fou fundada l’any 1919 amb el nom de Sociedad Colombo-Alemana de Transportes Aéreos, que en refondre's amb Servicio Aéreo Colombiano 1940 prengué el nom d’Avianca És la segona companyia d’aviació més antiga del món El 2002 la unió d’Avianca amb dues companyies colombianes d’aviació més Aerolínieas Centrales de Colombia i Servicios Aéreos de Medellín donà lloc a Alianza Summa, organització destinada a la integració dels serveis de les tres companyies
Domus de Mont-ral (Gurb)
Art romànic
Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
Domus de Vilatamar (Sant Martí d’Albars)
Art romànic
El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina