Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Renovadors d’Esquerra
Partit polític
Col·lectiu constituït el 1984, arran d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] que criticava el seu acostament a Convergència i Unió.
En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué
Grup de joves renovadors al si de Lo Rat-Penat
Sorgeix un grup de joves renovadors al si de Lo Rat-Penat
Neix a Barcelona el Grup R, que agrupa diversos arquitectes renovadors
Neix a Barcelona el Grup R, que agrupa diversos arquitectes renovadors Bohigas, Coderch, Moragas, Gili, Martorell i d’altres
Naixement de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Neix l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, partit en el qual conflueixen Nacionalistes d’Esquerra, Independents per l’Esquerra Nacional i el grup Renovadors d’Esquerra escissió d’ERC
Independents per l’Esquerra Nacional
Partit polític
Grup nacionalista català constituïtel 1983, després d’intentar sense èxit un acord entre Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE].
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas
Johann Joachim Spalding
Cristianisme
Teòleg protestant.
Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
Enrique Rambal Sacia
Teatre
Actor.
Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934
Partido Socialista Obrero Español (Histórico)
Partit polític
Nom que adoptà el 1974 el sector del PSOE liderat per Rodolfo Llopis, que no havia acceptat l’accés del grup renovador de l’interior a la direcció.
La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los…
galeria d’art
Art
Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.
Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina