Resultats de la cerca

Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors

Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden…

Hom parla de “capçalera ADSL”, “capçalera de cable”, etc en funció de la tecnologia d’accés específica Pot fer funcions de repetidor hub , commutador de xarxa swicth , o encaminador router , en funció de les seves capacitats

Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor

Fa les funcions d’un repetidor selectiu rep trames de dades des d’una xarxa local LAN, o un segment de xarxa, que van adreçades a una altra LAN, o a un altre segment, i comprova si hi ha errors abans de retransmetre-les Si les trames no van adreçades a l’altra LAN, no les retransmet Actua al nivell d’enllaç nivell 2 del model OSI De vegades els catàlegs dels fabricants no distingeixen entre els ponts i els encaminadors encaminador

Estudià a les universitats de Colònia i Berlín Del 1924 al 1927 fou mestre repetidor i director d’orquestra al Teatre de Saarbrücken Durant el període 1935-62 fou clavecinista del grup cambrístic Scheck-Wenzinger, i del 1939 al 1944, professor de la Hochschule für Musik de Berlín El 1946 es feu càrrec de la direcció dels cursos d’instruments històrics a Friburg, al capdavant dels quals estigué fins el 1969 Collaborà sovint amb la Capella Coloniensis És autor d’algunes obres de música de cambra i corals, i també de lieder

Inicià la seva formació musical a la Hochschule für Musik de Berlín Estudià també viola a l’Acadèmia d’Orquestra de la Fundació Karajan de Berlín i direcció d’orquestra i composició amb mestres particulars A divuit anys començà a exercir de repetidor a Berlín, Karlsruhe i Hannover, i fou cridat per Karajan com a assistent seu a Berlín i al Festival de Salzburg També fou assistent de D Barenboim a Berlín, París i al Festival de Bayreuth, fins que el 1985 assumí la titularitat de les òperes de Reno i Düsseldorf Entre el 1988 i el 1992 fou director musical de l’Òpera de Nuremberg…

Estudià música a Brno 1921-23 i a Leipzig 1923-25 Parallelament, formà part de diverses orquestres com a violí i violista El 1925 es traslladà a Viena per a formar part del Quartet Pfitzner i ensenyar al Volkconservatorium El 1927 inicià la seva tasca de director orquestral a l’Òpera de Stuttgart, primer com a repetidor fins el 1930 i posteriorment com a director permanent Després d’unes estades a Friburg 1933-37 i Frankfurt 1937-45, fou nomenat director general de música de Hannover, càrrec que exercí fins el 1949, any en què passà a la Gewandhaus de Leipzig, on s’estigué fins…