Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
repleció
Patologia humana
Abundància excessiva d’un o més humors, i en particular de sang.
erecció
Biologia
Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, el penis s’infla (intumescència) modificant la seva direcció i dimensions i adquirint una major consistència, cosa que fa possible el coit, després del qual perd l’erecció (detumescència).
El clítoris també sofreix una erecció, però no modifica la direcció ni adquireix tanta consistència Hom parla també d’erecció en la repleció sanguínia dels mugrons i dels llavis menors de la vulva
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de…
ingurgitació
Patologia humana
Repleció de teixits o conductes produïda per una estasi sanguínia.
Erecció i ejaculació
Fisiologia humana
L’ erecció és el procés de modificació de la grandària, la consistència i l’orientació del penis En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que se situa per davant de l’escrot amb el gland en la seva part més baixa Amb el procés d’erecció, el penis creix, especialment en longitud, esdevé rígid i s’alça cap endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel En definitiva, en estat d’erecció el penis adquireix les característiques necessàries per a realitzar el coit L’estat del penis, en situació de flaccidesa o d’erecció, depèn del grau de repleció sanguínia dels seus…
micció per sobreeiximent
Biologia
Emissió involuntària d’orina per repleció excessiva de la bufeta i relaxació de l’esfínter vesical.
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial
estómac
Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
pletismògraf
Aparell destinat a inscriure els canvis de volum dels òrgans i dels membres, deguts a la repleció sanguínia de les artèries i dels capil·lars.
Esquemàticament consisteix en una caixa hermèticament tancada, plena d’aigua, i en comunicació amb un tub vertical les variacions de volum de la part a analitzar, que és submergida en l’aigua, es tradueixen en variacions en l’alçada de l’aigua dins aquest tub, les quals permeten de fer-ne l’enregistrament gràfic