Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Homenatges a Catalunya a les víctimes del franquisme
El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Medicina
Centre hospitalari de Badalona.
El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la…
Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps
© Comissió Centenari de l’Estelada
Política
Polític.
Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’…
Jesús Torbado Carro
Literatura
Escriptor i periodista castellà.
Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella Las corrupciones 1966, premi…
María Romilda Servini de Cubría
Història del dret
Jurista argentina.
Estudià dret a la Universitat de Buenos Aires, i el 1974 fou nomenada advocada d’ofici dels Tribunals Penals d’aquesta ciutat El 1976, poc abans del cop d’estat, fou nomenada jutgessa d’instrucció criminal Des del 1990 és titular del Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires Des d’aquest càrrec protagonitzà algunes de les causes de més ressò dels anys recents, com ara la vinculació de familiars del president Menem al narcotràfic Yomagate i el processament d’una exsecretària de medi ambient per desviació de fons 2014 També declarà inconstitucional la reforma del Consell de la Magistratura del…
Santiago Pericot i Canaleta

Iago Pericot
CCMA
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, gravador i escenògraf, que signava Iago Pericot.
Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona