Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
retenir
No deixar que (una persona o una cosa) se’n vagi, que obeeixi a una impulsió.
retenir
Suspendre totalment o només en part el pagament (del sou) i reservar-lo per a satisfer-hi algun deute.
retenir-se
Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer.
Acord mitjançant el qual els parcers que havien presentat la demanda de revisió poden retenir la meitat de la part de la collita que correspon al propietari
El Parlament de Catalunya acorda que els parcers que havien presentat la demanda de revisió de llurs contractes poden retenir la meitat de la part de la collita que correspon al propietari, mentre les comissions arbitrals paritàries no dictaminin sobre la qüestió
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…
distreure
Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció (d’algú).
branquictènia
Anatomia animal
En alguns peixos, cadascuna de les protuberàncies formades per la mucosa faríngia, situades a la vora interna dels arcs branquials.
Llur funció és de filtrar l’aigua respiratòria i retenir-ne les partícules de sorra o de fang que podrien obstruir les brànquies i conservar a la faringe les partícules alimentàries
consignar
Retenir (algú) com a mesura d’ordre, privar de sortir.