Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
revessejats
Dret català
Contracte en què el senyor alodial es desprèn del domini directe a favor d’un altre, reservant-se l’útil i passant així a la condició d’emfiteuta.
És una modalitat de la vella comanda voluntària feudal que ha estat conservada en el dret privat català i és recollida per la Compilació del dret civil especial de Catalunya
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…