Resultats de la cerca

La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…

Els ribagorçans inicien la lluita per alliberar-se de la jurisdicció del comte de Ribagorça

Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la…

En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, diputacions, consells…

L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme territorial dels…

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…

Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic…

Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol…

Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al collegi de Cordelles de Barcelona Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare 1581 i del seu germà Joan Alfons 1573 ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i féu degollar el capitost Joan d’Àger Ajudats, però, els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d’Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a…

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada per causa de…