Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Layamon
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Féu una transposició allargada, en versos alliterats i parcialment rimats, del Roman de Brut , de Wace, que és l’obra màxima de l’anglès mitjà, tant pels elements culturals que conté com pel seu riquíssim lèxic anglès
quartet
Literatura
Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.
En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab
Tommaso Grossi
Literatura
Escriptor llombard.
Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843
literatura laosiana
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble de Laos.
Els texts més antics són inscripcions sobre pedra s XIII És d’una gran riquesa la producció religiosa conservada pels monjos budistes a llurs pagodes Hi ha també, d’origen indi, manuals tècnics, codis de lleis i costums, tractats de política i reculls de preceptes singulars episodis del Rāmāyānā formen l’anomenat ‘cicle Phra bak Phra Lam’, versos rimats del qual forneixen texts per al ballet i la pantomima es destaca, així mateix, el Panchatantra , amb quatre sèries de reculls La novella en prosa Usaparōt conté una mescla d’elements budistes i indígenes Quant a la literatura…
madrigal
Música
Composició poètica i musical desenvolupada a Itàlia durant el segle XIV.
Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…
Cançó de Daskoloiannis
Poema popular cretenc de 1034 versos rimats, compost el 1786.
Descriu les gestes d’aquest heroi, que lluità contra els turcs i morí per alliberar i restablir el món grec
tercet
Literatura
Agrupació de tres versos.
Subjecta a variades formes mètriques i rimades, es resolgué en estrofa pròpiament dita amb el tercet encadenat versos endecasillabi combinats sota l’esquema ABA BCB CDC, etc, la sèrie cloent-se amb un quartet XYXY d’origen italià, el prestigià la Divina Comèdia de Dante, i, al marge de precedents, JBoscà l’introduí a les literatures hispàniques, al s XVI A la poesia catalana medieval hi ha agrupacions elementals de tres versos, correntment curts, en els refranys de dansa com a elements integrats, en tirades més o menys llargues de versos regulars, irregulars o plurimètrics Ramon Llull, texts…
madrigal
Literatura
Composició poètica curta en decasíl·labs i hexasíl·labs rimats segons la voluntat del poeta.
D’un contingut generalment amorós, sol ésser adreçat a una dona, real o imaginària Conreat de primer a Itàlia, en època del Renaixement fou introduït a la península Ibèrica, on tingué una important difusió
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians,…