Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
faialita
Mineralogia i petrografia
Silicat de ferro, Fe2SiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, de color marró fosc o negre Terme extrem de la sèrie de l’olivina, hi és compatible i, per tant, pot ocórrer d’una manera circumstancial en les riolites
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
sanidina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de potassi, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats, que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls prismàtics i curts La seva duresa és 6, i la densitat, 2,56 L’esclat és de vidre i a vegades de perla És incolor Hom el pot confondre fàcilment amb la microclina Hom el troba amb facilitat a les roques volcàniques que tenen potassi, com les traquites i riolites És corrent a la península Ibèrica n'hi ha als basalts de Canàries i a les roques efusives àcides de Cartagena i del cap de Gata A Catalunya n'hi ha al Montseny, a Camprodon i al cap de Creus
topazi
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat hidratat amb fluor, Al2SiO4(OH, F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a les pegmatites i venes…
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
el Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…