Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
riuada
El Segre passant per Balaguer en la riuada del 7 de novembre del 1982
© Fototeca.cat
Geografia
Revinguda de les aigües d’un riu.
Als Països Catalans, i en general als països mediterranis, les riuades de tardor solen ésser sobtades, violentes i àdhuc paoroses pels estralls que provoquen les d’estiu són fortes però breus les de primavera —originades per la fosa de la neu— són fermes, de llarga durada i previsibles
Riuada del Túria
Riuada del Túria
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
botit
Crescuda del riu, arribada de la riuada.
Geus danys a Alzira per una riudada del Xúquer
Una riuada del Xúquer a Alzira provoca greus danys d’alt cost econòmic
els Espluvins
Congost
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les terres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana (Alt Urgell).
Prop seu hi hagué l' hostal dels Espluvins , que desaparegué en una riuada el 1896
Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima
Companyia fundada el 1926 a Mataró per a explotar la línia de tramvia d’aquesta ciutat a Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28 de maig de 1928.
La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 9 d’octubre de 1965
Nou pla d’ordenació urbana a València
Les greus pèrdues provocades a València per una gran riuada 13-14 d’octubre fan necessària l’elaboració d’un nou pla d’ordenació urbana, el futur Pla Sud aprovat el 1966
la Solució Sud
Nom que adopten una sèrie de transformacions en el curs del Túria al seu pas per València i la seva desembocadura.
Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina