Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
rombe
Matemàtiques
Paral·lelogram que té els costats iguals.
En particular, hom aplica generalment aquest nom als que no tenen els angles rectes Les diagonals del rombe es tallen en el punt mitjà i són perpendiculars entre elles
semibreu
Música
En la notació proporcional dels s. XIII-XV, figura de nota o de pausa, anomenada semibrevis, representada per un rombe, amb un valor de mitja breu.
Al s XIII hom la representà amb un rombe negre, i posteriorment, al s XV, es transformà en una figura blanca que donà origen a la rodona actual
losange
Creu de losange
Heràldica
Moble en forma de rombe.
Les peces poden ésser formades amb losanges juxtaposats
diamant
Esport
En el beisbol, part del camp de joc, anomenada també infield, als angles de la qual hi ha les tres bases i el home-plate
.
Té forma de rombe, i a la part central hi ha la plataforma del pitcher
quadrilàter
Diferents quadrilàters
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Polígon que té quatre costats.
Un quadrilàter on els costats oposats són parallels és dit parallelogram, un parallelogram amb els quatre angles rectes és un rectangle si aquest té els quatre costats iguals és dit quadrat Un rombe és un quadrilàter amb els quatre costats iguals Un quadrilàter amb dos costats parallels és un trapezi
ròmbic | ròmbica
paral·lelogram
Matemàtiques
Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels i, per tant, iguals.
Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona