Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
venèrids
Malacologia
 
						Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment. 
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada  Venus verrucosa , la rossellona  Vgallina , el petritxol de sang  Cytherea chrone , la cloïssa  Tapes decussatus , l’escopinya de llet  Ttexturata  i la cloïssa llisa  Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
Els bivalves
La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra  Ostrea edulis  2 musclo  Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang  Callista chione = Cytherea chione  4 escopinya verrucosa  Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum  5 ou o escopinya de frare  Mactra corallina  6 escopinya gravada  Venus verrucosa  7 cloïssa fina  Venerupis decussata = Tapes decussatus  8 tellerina  Donax…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…