Resultats de la cerca

En una partitura, indicació -abreujament de tempo rubato , ’temps robat'- que prescriu aquest tipus d’interpretació Als segles XVIII i XIX s’entenia com una forma d’ornament en què la veu principal d’una composició allargava o escurçava determinades notes segons el seu significat estructural i expressiu, mentre es mantenia el tempo bàsic en l’acompanyament En un famós passatge d’una carta al seu pare 23 d’octubre de 1777, WA Mozart es vantava de la seva especial habilitat a l’hora d’emprar aquest recurs i insistia que no hauria de representar una alteració del tempo bàsic "Ell el…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’…

És indicat des del s XVII per mitjà de termes generals italians, com adagio , allegro , più andante , assai , maestoso , mosso i rubato , els quals al començament del s XIX foren precisats per mitjà d’indicacions metronòmiques

Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum…

La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen algunes…

Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment uniforme, de manera que les seves…

La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la interpretació…

Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…

Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…