Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com…
rusc

Rusc
© C.I.C - Moià
Entomologia
Habitacle d’una comunitat d’abelles.
Consta de diversos pans de cera o bresques , formats per prismes hexagonals perfectament juxtaposats i que són allotjats dins una cavitat natural generalment una soca d’arbre o artificial
eixam

Eixam
© mdb - Fotolia.com
Apicultura
Grup nombrós d’abelles, compost d’una reina, obreres i abegots, que surt d’un rusc per construir una nova colònia.
D’un rusc poden sortir fins a tres eixams, segons la importància de les colònies El primer eixam, o eixam primari, és format per una reina fecundada acompanyada d’obreres de totes les edats i funcions dins el rusc En els eixams secundaris i terciaris la reina és sempre una reina jove no fecundada L’època més apropiada per a la sortida de l’eixam és la primavera, bé que poden sortir-ne també a la tardor en condicions excepcionals de gran floració tardana Els eixams naturals representen un perjudici per als apicultors, per tal com les colònies d’on han sortit resten…
àpids

Rusc d’abelles (Apis mellifica)
mdb - Fotolia.com
Entomologia
Família d’himenòpters que comprèn insectes aculeats, que viuen solitaris o en societats: les abelles del gènere Apis són socials permanents; els borinots (Bombus) són socials anuals.
Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot
bresca

Bresca amb mel
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
varroosi
Apicultura
Veterinària
Flagell de les abelles provocat per l’àcar, d’origen asiàtic, Varroa jacobsoni, que s’alimenta de l’hemolimfa d’adults i de larves.
Un rusc atacat pot ésser totalment destruït en uns quants mesos
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc…
abell
Les abelles d’un rusc.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina