Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 2003 com a resultat de la fusió de la Unió Esportiva Campoamor, el Centre Deportiu Espronceda, la Peña Los Merengues que havia jugat a preferent territorial i la Unió Deportiva Comerç Creu Juga al camp municipal de la Creu Té un equip B i equips de futbol de base

S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925  Sabadell del meu record 1929, de Marià Burguès  …

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

Es creà el 1973 arran de la fusió de la Unió Deportiva Creu i la Unió Deportiva Comerç, clubs fundats a la segona meitat dels anys cinquanta El 2003 es fusionà amb la Unió Esportiva Campoamor, el Centre Desportiu Espronceda i la Peña Los Merengues per constituir la Unió Esportiva Sabadellenca Jugava al camp municipal de La Creu

Constituïda als anys trenta del segle XX, pretenia fomentar la pràctica esportiva entre la joventut i la classe obrera sabadellenca, fent de contrapès a la visió més elitista i burgesa de l’esport Fou una de les entitats pioneres a fomentar el bàsquet i la pràctica esportiva entre les dones Durant la Guerra Civil organitzà diversos esdeveniments, com curses ciclistes Desaparegué després del conflicte bèllic

Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del “Diari de Sabadell” La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de…

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del…

La prova, creada per la JA Sabadell, s’inspirà en les voltes a peu que s’havien fet a la ciutat i a la comarca durant la dècada de 1930 i entre el 1947 i el 1951 Des de l’any 1995 es disputa al Parc Catalunya La primera edició amb cursa femenina fou el 1966 Fou sis cops l’escenari del campionat català de cros i una del campionat estatal de cros per clubs 1987 En el palmarès, que en algunes edicions ha tingut caràcter internacional, destaquen les quatre victòries de Francisco Aritmendi, Josep Molins i José Miguel Bartolomé En categoria femenina la gran dominadora fou la sabadellenca…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han…