Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
saltiri
Bíblia
Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana, amb els salms corresponents i amb exclusió de les lliçons i oracions que els acompanyen.
saltiri
Música
Instrument medieval del grup dels cordòfons, amb teclat, en el qual les cordes són indistintament colpides o pinçades.
Es compon d’una caixa de ressonància triangular o trapezoidal, que té de set a deu cordes A partir del segle XVI fou posat damunt una taula i les cordes eren percudides amb martellets
saltiri
Cristianisme
Rosari o conjunt de grans enfilats destinat a comptar les avemaries.
saltiri
Cristianisme
Rosari de la Mare de Déu, així anomenat pel fet que es compon de 150 avemaries, que és també el mateix nombre de salms que integren el saltiri bíblic.
paràfrasi
Música
Versió mètrica d’un salm o d’un passatge de les Escriptures cantada en llengua vernacla.
Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes
oda
Música
Cant de lloança i acció de gràcies contingut en l’Antic o en el Nou Testament.
Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…
doxologia
Música
Cant de glorificació.
Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des…