Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Instituto Nacional de la Salud
Medicina
Entitat creada l’any 1978 sota la tutela del ministeri de sanitat i seguretat social, en substitució de l’Instituto Nacional de Previsión, encarregada de la gestió i administració dels serveis sanitaris de la seguretat social a l’Estat espanyol.
A Catalunya les seves funcions foren transferides l’any 1983 a l' Institut Català de la Salut
salut
Medicina
Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.
Segons l’OMS, la salut és “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o de malalties”
Pere Antoni Matheu i Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud 1931, Cristianismo e islamismo 1934, Iconografía mariana 1955 i Guías de la seo de Mallorca Palma de Mallorca monumental 1958, entre altres
Guillem Oliveras Galés
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou vicepresident de la primera junta directiva del Salud Sport Club 1902, vicesecretari del I Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona 1903 i el primer president de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, precedent de l’actual Federació Catalana de Tennis 1904-05
Joan Bac
Cristianisme
Teòleg.
Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona ocupà una càtedra de filosofia a la universitat És autor del libre Sermones para las ferias sextas de quaresma 1713, i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V 1702
Joan Ramon Zaragoza i Rubira
Medicina
Metge.
Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso
Pere Pujol Amat
Atletisme
Maratonià i metge.
Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991
ambulatori
Medicina
Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.
Forma part de l’organització sanitària d’un país Les funcions principals que els metges fan als ambulatoris són establir un diagnòstic clínic, portar a terme els exàmens preparatoris per a una intervenció quirúrgica, fer un control de la medicació, vigilar l’evolució dels processos patològics, les convalescències, o fer revisions periòdiques de salut En la majoria dels casos el malalt efectua visites successives a l’ambulatori fins que és donat d’alta L’ambulatori forma part, juntament amb el dispensari, dels anomenats centres de salud
Ricard Serra Grima
Esport general
Metge especialista en medicina de l’esport i cardiologia.
Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000
Ramon Duran i Obiols
Metge.
Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina