Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Peire Salvatge
Història
Literatura catalana
Trobador.
Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
salvatge
Heràldica
Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
És molt usada com a sostenidor
salvatge
Etnologia
Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva.
salvatge
Etnologia
Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva.
gall salvatge
Gall salvatge
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 85 cm el mascle i 60 cm la femella.
El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus
cogombre salvatge
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
gat salvatge
Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països Catalans
morritort salvatge
Morritort salvatge
dwest (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, de fulles basals ovals, grosses, i fulles superiors lanceolades o bracteïformes, de flors blanques disposades en panícula i de fruits siliculosos.
Creix vora l’aigua o en herbeis humits
pioc salvatge
pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental