Resultats de la cerca

que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de…

S’inicià en el judo, passant per diversos clubs com el Judo Cerdanyola i el Club de Judo Badia, i aconseguí el cinturó negre primer dan 1998 En la disciplina de sambo entrenà al Club de Lluita Ripollet i competí internacionalment El 2001 fou campió estatal de sambo i obtingué la medalla de bronze en els Campionats d’Europa Alternà la pràctica del sambo amb la lluita lliure olímpica

Practica les especialitats de lluita lliure olímpica, lluita grecoromana i sambo També practica el grappling, la boxa amateur , el judo i disciplines associades a la defensa personal El 2009 obrí una escola de wrestling i de lluita lliure mexicana Organitza cursos de defensa personal preventiva i cursos per a nens Practica al poliesportiu de Can Dragó

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

Fou fundada el 1924, coincidint amb la celebració del primer Campionat de Catalunya de lluita grecoromana i esdevingué la federació de lluita més antiga de l’Estat El seu primer president fou Jaume Garcia Alsina Regula la pràctica de la lluita lliure olímpica, lluita grecoromana, sambo i lluita femenina Els esportistes de la Federació Catalana han imposat la seva hegemonia en la modalitat de grecoromana, la més antiga, des del primer campionat estatal, celebrat el 1933 El 1988 se sumà al projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per obtenir millores en el…

Fundat el 1968 per Felipe Moreno, practica la lluita grecoromana, la lluita lliure i el sambo El 1971 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya de lluita, competició que ha organitzat tres cops 1982, 2004, 2010 La temporada 2010-11 guanyà la Lliga espanyola de clubs de lluita, primera vegada que un club català assolí aquest títol Ha estat considerat el millor club de lluita d’Espanya en tres ocasions 1972, 1975, 1982 Alguns dels lluitadors més rellevants són Pol Canudas, Sergio Polo, Daniel Marín, Kildare Pérez, Albert Botías, Sviad Svanidze, Héctor Rodríguez, Kevin Ferrón,…

Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i seleccionador estatal…

Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…

El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…