Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…

En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia

Vida Començà els seus estudis musicals de petit, però la voluntat de la seva família de convertir-lo en advocat, sumada a una llarga malaltia, feu que els abandonés durant un llarg període de temps Estudià la carrera de dret, si bé la música continuà essent el seu principal centre d’interès A partir del 1840 hagué de treballar com a periodista per tal d’ajudar econòmicament la seva família, però l’any següent aconseguí de publicar les seves primeres obres, un recull de sis cançons Entre el 1849 i el 1851 fruí d’una beca que li permeté estudiar amb N Gade a Copenhaguen i amb EF Richter a…

El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F Sanger i W Gilbert , pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’ enginyeria genètica

Compartí el premi Nobel de química del 1980 amb F Sanger i amb P Berg , pels treballs que permeteren d’establir un mètode d’identificació de la seqüència de bases de l’ADN, en què certs reactius químics no enzimàtics escindeixen les cadenes només per les posicions ocupades per un nucleòtid determinat

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Graduat a l'Escola de Cinematografia 1968, el seu primer llargmetratge,  En kärlekshistoria 'Una història d'amor', 1970, obtingué una acollida molt favorable i fou premiat, entre altres festivals, al de Berlín El fracàs del seu segon film,  Gilliat 1975, el decidí però a dedicar-se exclusivament a la publicitat durant més de vint anys, tret d'alguns curts i documentals Retornà a la creació cinematogràfica amb Sånger från andra våningen 'Cançons des del segon pis, 2000, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes,   Du levande 'Vosaltres, els vivents', 2007 i  En duva satt på en gren och…