Resultats de la cerca

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev amb text de…

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…

Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort de Satie, el…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne…

Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’…

El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment…

L’any 1915, Tristan Tzara fundà a Zuric el moviment dadaista, influït per algunes propostes del cubisme i del futurisme El seu antiacademicisme es palesà en la provocació constant i en la supressió de sistemes racionals L’any 1922 el moviment s’escindí i serví de precedent al surrealisme En l’àmbit musical, alguns d’aquests principis influïren Erik Satie i el Grup dels Sis

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de…

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort