Resultats de la cerca

El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes

Tenien el cap petit, el coll llarg i flexible, el cos voluminós, quatre extremitats pentadàctils i la cua grossa La seva longitud aproximada és avaluada en uns 20 m, i el pes, en unes 30 tones Les primeres restes de brontosaures foren trobades en formacions del Cretaci inferior, a Wyoming EUA Actualment aquest nom, que durant un temps s’utilitzà per a denominar el gènere de dinosaure sauròpode Apatosaurus , es considera inapropiat i es troba en desús

Llicenciat en ciències biològiques i doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca inicial es trobà enfocada en la tafonomia, la paleoecologia i la sistemàtica del jaciment de mamífers fòssils d’Incarcal Crespià, Girona, corresponent al Plistocè inferior Entre les tasques que més destaquen, es troba la direcció de nombroses excavacions a Catalunya i al País Valencià, com per exemple, l’extracció del gran sauròpode Losillasaurus giganteus al límit del Juràssic i el Cretaci És investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, on…

Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques A Catalunya hom n’ha …

El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…

La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes

L’espècie Galveosaurus herreroi , trobada en dipòsits de la formació Villar del Arzobispo, presenta caràcters primitius que la situen, juntament amb altres sauròpodes peninsulars, en un llinatge fora de la radiació neosauròpoda

Amb una longitud de l’húmer de gairebé 1,8 m, es tracta d’un dels sauròpodes més grans coneguts Juntament amb Galveosaurus i Losillasaurus , trobats als mateixos sediments, Turiasaurus forma un clade de sauròpodes relativament basal

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…