Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
sedimentologia
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.
Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia
seqüència
Geologia
Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions…
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —…
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
Eduardo Hernández Pacheco
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador.
Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934
conca
Geografia
Depressió en el fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.
És anomenada conca sedimentària si el pes dels materials sedimentaris que s’hi dipositen van enfonsant la part central de tal manera que el pendent del fons es manté constant de menys de 5°, i conca d’enfonsament si és limitada per falles i és menys allargada que una fossa
mandíbula de Banyoles
La mandíbula de Banyoles, el vestigi de l’home de Neandertal més important a Catalunya. Fou recollida el 1887 per Pere Alsius
© Arxiu Fototeca.cat
Paleontologia
Mandíbula d’un home preneandertalià, d’uns 90 000 anys, trobada prop de l’estany de Banyoles (el Pla de l’Estany).
És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles
Gran Conca
Regió del SW dels EUA, amb una extensió que sobrepassa el milió de km2, entre Sierra Nevada i les muntanyes Wasatch (Rocalloses).
S'estén pels estats d’Idaho, Utah, Oregon, Nevada, Califòrnia i Arizona És formada per una sèrie de conques i per rengleres de muntanyes constituïdes per materials volcànics i sedimentaris És una regió molt àrida, on hi ha la vall de la Mort i el Gran Llac Salat Les ribes occidental i oriental, més humides, no arriben als 300 mm de pluja anuals
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina