Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
selló
selló
© Fototeca.cat
Transports
Seient guarnit amb respatller i braços i proveït d’una post per a posar-hi els peus que, col·locat damunt el bast d’un animal, permet de cavalcar-lo com si hom segués en una cadira.
En el selló, el qui cavalca l’animal va generalment d’esquena a aquest, bé que en alguns tipus de selló hi va de cara Els sellons, que solien ésser emprats per les dones, poden ésser plegables i constituir autèntiques cadires de tisora
selló
Selló
Transports
Seient de les bicicletes, de les motocicletes, d’alguns tractors, etc.
selló
Cadascun dels feixos, de les porcions d’herba, que van posats als costats del bast d’un animal, d’una carreta.
segell
segell de cautxú per a imprimir una marca enregistrada en paper
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució.
S'estampen a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper Serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc A les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells del rei guarda-segells
timbre
Heràldica
Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc).
bicicleta estàtica
Esport
Bicicleta fixa, utilitzada per a realitzar exercicis físics d’intensitat equivalent als que hom fa en pedalejar en una bicicleta convencional.
Consta d’un bastidor, que recolza sobre quatre potes, i que és proveït d’un selló, manillar fix i pedals, semblants als d’una bicicleta els pedals fan moure un volant que és frenat contínuament per un dispositiu regulable —fre de cinta, etc— i mitjançant el qual hom fa variar a voluntat la resistència que cal vèncer en pedalejar
Ricard Franch i Mira
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València
Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845