Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i per…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…