Resultats de la cerca

A l’extrem sud-oriental del terme, a la dreta del Matarranya, prop dels termes de Calaceit i Cretes, hi ha el despoblat del Mas d’Escasos Aquest indret fou un lloc independent de Massalió, senyorejat pel bisbe de Saragossa Hi havia una capella documentada durant el segle XIll

El castell de Malpàs prengué el seu nom de l’apellatiu primitiu de la localitat villa de Malpas , 1160, chastrum de Malpas , 1172, que fou canviat al segle XIII per Bonopassu 1268 Senyorejat al segle XII per una família dita de Malpàs, fou llegat el 1172 pel comte de Rosselló Girard II a la milícia del Temple, de la qual passà, amb la senyoria de Bompàs, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la supressió de l’orde del Temple el 1309 En queden alguns vestigis

Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del s XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al s XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al s XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament danyat el 1640…

L’antic poble d’Isdes, deshabitat des del segle passat, era situat damunt un turó de 1 385 m, prop de la collada de Santa Bàrbara Dins el nucli hi havia el seu antic castell, avui totalment desaparegut, el qual sembla que fou el centre d’un primitiu pagus La seva primera menció documental data de l’any 968, quan Toledeva i Sunyer lliuraren al cenobi de Santa Maria d’Alaó la dècima part de l’heretat que tenien al terme del castro Aiscle Des de mitjan segle XI el lloc i el castell d’Isdes passà a una branca dels Cornudella, els quals portaren el nom d’Isdes posteriorment, des de mitjan segle…

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat testamentari,…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte…

Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…

L’antiga parròquia de Santa Fe de Montfred i el terme de Montfred són a l’extrem sud-est del terme municipal de Talavera, un xic més amunt del poble de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà El lloc és documentat des de l’any 1051 i el seu castell fou senyorejat per la família dels Cervelló així, consta que el 1093 Guerau Alemany II de Cervelló i la seva esposa Ponça vengueren a Ermengarda i a la seva descendència “ ipsum castrum de Monte frígido ”, amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual es trobava inclòs al comtat d’Osona, dins el terme del castell d’…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu…