Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…
seqüenciació
Acció i efecte de seqüenciar.
seqüenciació de continguts
Educació
Distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en els nivells o cursos que formen un cicle educatiu, d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats.
Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica
Centre de recerca del Parc Científic de Barcelona creat al gener de 2010 i en funcionament des del setembre d’aquest any.
Té com a finalitat dur a terme tasques de seqüenciació per a projectes de recerca genòmica Fou impulsat a partir d’un acord entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya departaments d’Innovació, Universitats i Empresa i departament de Salut, els quals financien el Centre a parts iguals En el seu inici formaven part de l’equip una vintena de científics d’una desena de nacionalitats, els quals disposaven de deu aparells de seqüenciació Entre els primers projectes hi havia la seqüenciació del genoma de la leucèmia limfàtica crònica i del càncer…
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
Projecte Genoma Humà
Projecte de recerca consistent a analitzar l’estructura de l’ADN humà per tal de determinar la posició de cadascun dels gens en la seqüència completa.
Fou començat el 1988, i el 1989 hom establí la Human Genome Organization HUGO amb l’objectiu de promoure la collaboració entre genetistes d’arreu del món i establir una nomenclatura per a tots i cadascun dels gens Dirigit fins el 1992 per James D Watson , es tracta d’una iniciativa governamental nord-americana, bé que amb participació internacional La recerca es complementa amb la seqüenciació d’organismes més simples La seqüència desxifrada resultant ‘mapa genètic’ té un gran interès atesa la utilitat per al tractament d’un gran nombre de malalties El 1990 John Craig Venter ,…
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a…
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina,…
biologia molecular

Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
Kary B. Mullis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el diagnòstic de…