Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
sangonera
Helmintologia
Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i…
Cabília
Geografia
Nom donat a les comarques de la meitat oriental del nord d’Algèria, accidentades per l’Atles del Tell, entre la plana de la Mitidja (oest) i la plana de Bona (est), la Mediterrània (nord) i els altiplans d’Alger i Constantina (sud).
Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes.
carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc, i també recipients per a contenir, transportar, etc, aigua i altres líquids barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb…
alè de bou
Botànica
Planta herbàcia ruderal, de la família de les compostes, perenne, de fulles oblongues i serrades, flors grogues i tija llenyosa a la base.
lledoner
Meneerke bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de capçada arrodonida i densa i de fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte.
Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani
alfabegueta
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les elatinàcies, de fulles serrades i oposades, d’origen paleotropical, que abunda sovint, a tall de mala herba, als arrossars.
cortadèria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia cultivada com a ornamental, de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades.
estírax
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts tropicals, de la família de les estiracàcies, de fulles enteres o lleugerament serrades, de flors agrupades en raïm i de fruits drupacis.
D’algunes espècies d’estírax hom obté el benjuí i l'estorac, dues resines balsàmiques molt apreciades
lofírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que comprèn individus amb dimorfisme sexual: les femelles tenen les antenes serrades i els mascles les tenen molt vistoses i pectinades.
Comprèn pocs genères, que són paràsits de les coníferes Habiten a tota la regió holàrtica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina