Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
serveis
Economia
Conjunt de les activitats econòmiques, anomenat també sector terciari o residual, o sector de serveis, que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari.
serveis socials
Sociologia
Conjunt d’activitats que duen a terme els treballadors socials en els camps de la salut, l’habitatge, l’educació, etc, i que tenen per objecte millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
En un sentit més ampli, el terme es refereix també a tots els serveis personals relacionats amb la tasca que l’estat exerceix per garantir la societat de benestar Els serveis socials actuals són hereus de les formes més antigues d’assistència social
serveis personals
Sociologia
Conjunt d’activitats socioeconòmiques que, dins del sector terciari, tenen per objecte la cura de la salut, l’educació i la millora de la qualitat de vida del conjunt de la població en un règim de benestar.
L’extensió i el nivell de qualitat dels serveis personals són un bon indicador del nivell de vida i la taxa de progrés en les societats avançades
serveis auxiliars
Militar
Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.
directiva de serveis
Dret
Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis del mercat interior, que té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea.
Amb la intenció de consolidar un mercat competitiu de serveis que garanteixi la circulació d’aquestes prestacions en tot el territori de la Unió tot fent efectiva la llibertat d’establiment És regulada per la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell Europeu 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea La incidència de la directiva de serveis en el dret dels estats membres de la Unió Europea ha significat una reforma substancial de la…
subcontractació de serveis
Economia
Nom que rep l’exteriorització d’alguna o algunes activitats que realitza l’empresa, les quals passen a ésser gestionades per un proveïdor de serveis especialitzat a canvi d’una retribució.
Es tracta d’una tendència cada cop més marcada i que afecta àrees com informàtica, vigilància, seguretat, transport, etc D’aquesta manera, l’empresa subcontractant pot concentrar-se en l’estratègia i en la gestió de la seva activitat principal A vegades aquesta subcontractació de serveis es produeix a partir de la segregació de l’empresa subcontractant de la divisió que fins llavors realitzava aquesta activitat i que ara passa a funcionar com una companyia independent
robòtica de serveis
Tecnologia
Branca de la robòtica que es dedica al desenvolupament d’aplicacions no estrictament industrials.
Té com a principal objectiu algun tipus de servei a la societat i no la productivitat Els seus sectors d’aplicació són el de serveis a les persones —per exemple, els robots destinats a serveis domèstics—, el de serveis a equips —com és el cas dels manipuladors de materials radioactius o nuclears—, i el de les funcions autònomes —com ara els robots d’exploració espacial
robot de serveis
Tecnologia
Robot desenvolupat seguint les tècniques i la filosofia de la robòtica de serveis
.
Serveis d’Indústria
Economia
Organisme de la conselleria d’economia de la Generalitat de Catalunya, creat a l’abril de 1934, que s’ocupava de la política industrial i dels serveis annexos: investigació, seguretat i higiene, transports, electrificació i estadístiques per a l’elaboració del cens industrial.
En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació
comissió de serveis
Dret
Situació de servei actiu d’un funcionari públic que temporalment i després de l’autorització prèvia presta els seus serveis en un lloc de treball diferent al que li correspon, bé en el mateix ministeri o departament o en un altre, o participant en missions de cooperació internacional.