Resultats de la cerca

Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són setanta-un, setanta-una, 71 setanta-dos, setanta-dues , 72 setanta-tres, 73 setanta-quatre, 74 setanta-cinc , 75 setanta-sis, 76 setanta-set , 77 setanta-vuit , 78 setanta-nou , 79 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són setanta-u, setanta-dos, setanta-tres , etc

Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…

La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…

Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció…

Fundat el 1952 i també conegut com CEU, fou promogut per Josep Barrachina per aglutinar els atletes de les diferents especialitats esportives que fins llavors competien independentment sota el nom de Club Universitari o Universitat de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha acollit nombroses seccions, de les quals les d’atletisme i de rugbi encara estan en actiu 2021 La secció d’atletisme s’entrenava a Montjuïc i, tot i la inestabilitat dels primers anys, fou l’eix vertebrador del club durant la primera època La temporada 1957-58 rebé el suport de la Universitat…

Fundat el 10 de novembre de 1907, nasqué gràcies a l’impuls de Bernat Picornell Richier, primer president de l’entitat Fou el club de natació pioner de l’Estat espanyol Introduí la natació esportiva organitzada a Catalunya, i fou fundador de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Tingué la seu, successivament, als Banys Orientals, als Banys de Sant Sebastià i a l’escullera del port de Barcelona, on s’establí des del 1914 Progressivament construí i amplià les installacions fins a aixecar una piscina coberta de 33 m 1921-24, una de descoberta de 33 m d’aigua salada 1955, una…

Influït per la psiquedèlia i el blues , es caracteritza per la simplicitat dels temes, els sons a gran volum, el ritme obsessiu marcat pel baix i la bateria i els solos de guitarra s’originà als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, i els grups britànics Deep Purple i Led Zeppelin en són considerats els pioners Acompanyat d’una estètica truculenta i amb pretensions de grandiositat, el seu públic és format principalment per adolescents Entre els grups principals cal destacar AC/DC, Iron Maiden, Judas Priest, Guns N’Roses i Metallica A mitjan dècada de 1990, i…

Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a mitjan anys…