Resultats de la cerca

Escriví drames històrics d’influència shakespeariana Erik den Fjortonde ‘Enric XIV’, 1846, etc

El 1968 fundà el London Theatre Group El 1975 estrenà East al Festival d’Edimburg Guanyà el premi Los Angeles drama critics circle Award de direcció 1983 En la seva producció hi ha una equilibrada combinació entre les obres pròpies, com Decadence, Kvetch , Harry's Christmas que es veié a Barcelona el 1994 interpretada per Blai Llopis, Massage , The Secret Love Life of Ophelia , Sit and Shiver o Ritual in Blood , i les adaptacions d’altres autors com FKafka, EAPoe o OWilde Del seu teatre destaca la violència del llenguatge, en què combina el cockney de l’E de Londres amb la grandiloqüència…

Comte de Moray i cap del partit cèltic, s’oposà al rei Duncan I i, després d’haver-lo occit, s’emparà del tron Anà en pelegrinatge a Roma i, envaït el seu regne per Siward de Northúmbria, fou derrotat i perdé l’Escòcia meridional Continuà la lluita al nord, però fou batut i occit per Malcolm, fill de Duncan La seva figura inspirà la tragèdia homònima de WShakespeare estrenada el 1606 i editada el 1623, basada en la crònica de Holinshed Enmig d’una atmosfera de dubte i terror, el regicidi esdevé el context per a tractar el tema de l’ambició i les seves servituds, personificats en Macbeth i…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…

Vida És considerat un dels grans compositors de la primera meitat del segle XIX De família jueva, culta i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat Nasqué en un ambient excepcionalment favorable per al seu desenvolupament intellectual i artístic el seu avi era el filòsof Moses Mendelssohn , una de les figures més importants de la Illustració a Alemanya, que es distingí pels seus esforços perquè la cultura dels jueus pogués integrar-se de manera harmoniosa en la cultura alemanya El pare del compositor, Abraham Mendelssohn, era banquer, negoci al qual també es dedicava la…

Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…