Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
analogia
Física
Similitud entre el nombre i la forma de les equacions diferencials de dos sistemes físics.
L' analogia externa consisteix en una similitud formal de les equacions de dos sistemes de natura diferent, variables amb diferent significat físic jugant un paper semblant en són exemple les analogies electromecàniques L' analogia interna consisteix en una modificació pel que fa a la disposició dels paràmetres i variables de les equacions d’un sistema físic
fenètica
Biologia
Tècnica de taxonomia numèrica que compara grups d’organismes a partir de la descripció de tantes característiques com siguin possibles per establir el grau de similitud entre aquests grups.
Preferiblement es descriuen més d’un centenar de característiques a les quals s’assignen valors numèrics que es tracten matemàticament per obtenir el grau de similitud entre taxons S’utilitza sovint per a classificar microorganismes, en els quals no es reconeixen gaires caràcters morfològics distintius, però sí fisiològics, que són quantificats d’aquesta manera
identitat multiple
Sociologia
Condició segons la qual els individus poden arribar a disposar i a compartir conjunts de qualitats de similitud diversa a base de trets comuns de diversa naturalesa, sense que els uns estiguin per sobre dels altres a l’hora de definir la seva pròpia personalitat.
Qualsevol d’aquestes qualitats de similitud pot esdevenir vàlida perquè les persones es classifiquin a si mateixes o siguin classificades pels altres en categories socials diverses La identitat múltiple té lloc en un context de globalització i d’accés a una creixent pluralitat de referents culturals i normatius molt diversos
arbre genealògic de les llengües
Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
embriocàrdia
Biologia
Modificació del ritme del cor que tendeix a assemblar-se al del cor fetal.
Es caracteritza per la similitud en el timbre del primer i del segon soroll i per la igualtat de duració dels dos silencis cardíacs
puntillisme
Música
Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.
El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors
Mestre d’Espinelves
Pintura
Nom donat a un pintor actiu a Catalunya a la segona meitat del s XII, autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury
mestre Joan
Pintura
Pintor; únic membre conegut de l’anomenat taller de Lleida, que acusa ja l’influx francogòtic.
És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya
alba
Música
Cançó de trobadors i trouvères que narra el comiat dels amants a trenc d’alba.
Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh