Resultats de la cerca

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

Un nivell mental normal i equilibrat és aquell que comporta una evolució parallela entre el creixement fisiològic i les aptituds intellectuals El nivell mental depèn, alhora, de factors constitucionals, socioeconòmics i culturals

Republicà de tendència socialista, propugnà una federació de totes les nacionalitats ibèriques Collaborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya” És autor dels assaigs socioeconòmics A crises 1894 i Interesses nacionais 1897

Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata

La seva obra lírica és recollida en Cen chaves de sombra 1979 El poema Pranto matricial 1955 és dedicat a Castelao, i el 1975 aparegué novament amb versions al català, euskera i castellà Entre els importants estudis socioeconòmics sobre Galícia destaquen Galicia como tarea 1959 i la seva reedició molt ampliada de La marginación de Galicia 1970 Publicà la biografia Castelao na luz e na sombra 1982

Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968

Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització

Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns…

A partir dels anys trenta ensenyà a l’Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l’escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d’una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis Emigrat el 1934 als EUA, s’hi naturalitzà Director del departament de psicoanàlisi de l’escola de medicina de Mèxic 1955, aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l’autoritat de l’estat a través de l’autoritat familiar i la por a la llibertat…