Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental
Institut creat per la Universitat Politècnica de Catalunya el 1992 com a successor de l’Institut de Petroquímica Aplicada.
Dirigit per José María Baldasano, estudia els problemes ambientals amb una visió àmplia i des de perspectives molt diferents, des de les purament tècniques fins a les socioeconòmiques
educació compensatòria
Educació
Educació que té l’objectiu d’equilibrar o de disminuir les desigualtats o mancances de tipus cultural o social entre els alumnes.
Intenta garantir l’accés, la permanència i la promoció en el sistema educatiu de l’alumnat en situació de desavantatge social, procedent de minories ètniques, de collectius d’immigrants o de famílies amb greus dificultats socioeconòmiques
Hipermapa
Cartografia
Atles electrònic de Catalunya promogut pel departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya i desenvolupat dins el Programa d’Accions Innovadores amb finançament de la Unió Europea.
L’aplicació, activa des de l’octubre del 2003, consisteix en un sistema d’informació geogràfica d’accés públic que permet consultar cartografia de base de Catalunya, com també obtenir dades socioeconòmiques i informació territorial dels serveis i les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques i privades
Izquierda Democrática
Política
Grup polític espanyol fundat clandestinament el 1958, sota el nom d’Izquierda Democrática Cristiana, a l’entorn de Manuel Giménez Fernández, exministre de la CEDA durant la Segona República.
Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
minorització
Lingüística i sociolingüística
Procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la varietat recessiva d’una llengua per una altra de dominant.
La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en…
tecnocràcia
Política
Sociologia
Govern dels tecnòcrates.
Suposa una racionalització de les tasques de l’administració pública, fins a arribar a un nou model d’organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d’eficàcia Partint d’una crítica a les ideologies polítiques, pretén arribar a la despolitització de les masses, que resten excloses de la participació en els afers públics, i a la creació d’una societat de consum que, mitjançant uns mecanismes de persuasió i repressió, permeti de fet la consolidació de les…
pronunciament
Militar
Política
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o d’arribar ràpidament als centres…
adopció internacional
Sociologia
Adopció en què els adoptants (o adoptant) i l’adoptat tenen la seva residència habitual en estats diferents.
Iniciada els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per part de famílies nord-americanes que acollien orfes de guerra europeus, l’adopció internacional continuà després amb els conflictes bèllics de la guerra freda Les grans desigualtats socioeconòmiques i les creixents facilitats d’accés i comunicació l’han convertit en un fenomen mundial, amb un flux de menors que va dels països pobres on s’inclouen, des dels anys noranta, els estats de l’antic bloc soviètic als països rics Les adopcions internacionals constitueixen, juntament amb la immigració, una compensació a la…
superpoblació
Sociologia
Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.
Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la població visqui en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina