Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp
El Tribunal Europeu de Justícia sentencia a favor del reconeixement dels drets dels homosexuals
El Tribunal Europeu de Justícia dictamina que els països de la Unió Europea han de concedir el dret de residència al cònjuge homosexual d'un ciutadà europeu, independentment que pertanyi a un estat on no es reconegui el matrimoni homosexual La sentència respon a una demanda del 2012 d'un matrimoni format per un ciutadà romanès i un altre de nord-americà que sollicitaren a Romania els documents perquè l'americà pogués treballar i residir a aquest país on no es reconeix el matrimoni homosexual amb la seva parella
Frederic Faura i Prat
Meteorologia
Cristianisme
Meteoròleg i eclesiàstic.
Estudià a Vic, i el 1865 ingressà a la Companyia de Jesús Passà a les Filipines 1866-71, i completà estudis a Europa Tornà a les Filipines, on dirigí l’observatori meteorològic de Manila S'especialitzà en la previsió dels grans ciclons que afecten l’arxipèlag i creà un baròmetre aneroide adaptat al clima Muntà 24 estacions meteorològiques Diversos països veïns sollicitaren les seves informacions meteorològiques amb caràcter regular Assistí als congressos meteorològics de París 1889 i Chicago 1893 La persecució de Rizal, amic seu, amargà els seus darrers mesos de vida
Juan de Castro y Malagaray
Música
Compositor castellà.
Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou majoritàriament…
sòrab | sòraba
Etnologia
Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia.
És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur…
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…
Sant Antoni de Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló)
Art romànic
Aquesta església és esmentada el 1292, quan s’hi traslladà el benefici de Sant Antoni que un Guerau de Cervelló havia fundat antigament al castell vell de Cervelló Altres notícies són del 1389, el 1414 o el 1499, any en què la provisió del benefici de Santa Maria i Sant Antoni del Castellnou de Cervelló es feu a favor de Francesc Ferrer, o el 1562 que la capellania de Santa Maria i Sant Antoni al Castellnou de Cervelló, baronia de Sant Vicenç dels Horts, s’estén a favor de Joan Marquès, prevere, per resignació de Jaume Mas, prevere Poc després de la guerra dels Segadors, el 1662, el rector de…
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina