Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
solcat | solcada
Jura de Francònia
Altiplà
Altiplà de Baviera, Alemanya.
Format per calcàries juràssiques, és solcat per les profundes valls dels afluents del Danubi El clima és dur, ventós i amb fortes nevades hivernals Hi ha pobres conreus de cereals i de pastures, alternant amb landes i amb torberes
desert de Mojave
© Laura Martínez Ajona
Desert
Part occidental de la Gran Conca del SW dels EUA.
Situat a l’W del riu Colorado, a l’actual estat de Califòrnia, té 38000 km 2 solcat en part pel riu Mojave, que desapareix entre les sorres, és compost d’una sèrie de conques recloses i separades entre elles per cadenes muntanyoses
Arran
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Escòcia, pertanyent al comtat de Bute.
Situada al Canal del Nord, davant de l’estuari del Firth of Clyde El nord de l’illa és dominat pel Goat Fell 874 m i solcat per valls glacials profundes, i al sud predominen materials del Triàsic metamorfosats per intrusions volcàniques La pesca i el turisme són els principals recursos
muntanyes Grampianes
Serra
Massís caledonià d’Escòcia, situat entre el Glen More i els Lowlands.
A l’W hi ha les màximes altituds de la Gran Bretanya Ben Navis 1 343 m i Ben Macdhui 1 309 m Presenta un front escarpat cap als Lowlands, però l’accés hi és facilitat pels passos de Lenny, d’Aberfoyle, etc Les antigues glaceres han solcat profundes i encaixades valls lochs
Jesús Rafael Soto
Pintura
Pintor veneçolà.
Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó
mola de Catí
Altiplà
Altiplà estructural (1 326 m alt.) dels ports de Beseit, de rocam càrstic, situat a l’oest del Caro i estès pels termes de Tortosa i d’Alfara dels Ports.
Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
alficòs
Botànica
Agronomia
Fruit de l’alficossera, semblant al cogombre, però més llarg, cilíndric i solcat.
circ d’Envalira
Coma
Gran coma d’origen glacial dels Pirineus andorrans que constitueix una de les capçaleres de la Valira d’Orient.
Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des del Pas de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina